Fum i whats app

Clivelles d’un raig
a la mà de l’home,
mots arreplegats
que neixen nous
dins metàl•lics coloms
barbotejant en el seu idioma,
dibuixant sobre l’aire
un disseny de gargots.
Aus emissàries d’idees,
comentaris, salutacions,
un projecte cap al no-res
amb el desig confés,
amb la vocació
de ser ales del vent.
Vives i punyents,
les paraules,
recloses al seu recinte,
són presoneres horitzontals
a la recerca de llibertat
burxant en un cap cot
que besa el seu reclinatori,
el seu tresor.
Oralitat conjurada
per la lleugeresa d’un dit,
la taquigrafia d’un oracle,
un record, un avís.
Verb reencarnat
desendollant la rutina,
tancant el cercle
a una xarxa de vida.
Només horitzons
al bell mig d’un segle boig,
tecnològic i avançat,
incommensurable
i sense fronteres
on tot al voltant
gira, volta i es rovella.
Ànsies modernes de converses
aquí i ara
segresten veus
amb la turgència
d’un infant, d’una donzella
que tot just desperten
del somni de la raó
amb un telèfon mòbil a les mans
i un món que es desgavella.