Archivo de la categoría: Poesía satírico-erótica

La mosca

En mi decálogo de impertinencias
oso escupir palabras al relente
que rebotan justo ahí enfrente,
en el limbo de las indiferencias,

mientras tú, argucia en mano, silencias
zumbando el murmullo de la gente.
Y la rueda gira diente con diente
en el fragor de toscas vehemencias.

Con tu vuelo de mosca ambicionas,
allá en el Salón de los Espejos,
el linaje de las aves remolonas,

sin advertir que son solo reflejos
de mosca adherida a las poltronas,
succiones de carroña en sus bosquejos.

Alí Babà i les revistes meravelloses

Cada cop que et fullejo
em mires sense veure’m,
com si se t’acluquessin els ulls,
superba tirana, sobirana hieràtica,
plena de rebombori, coloraines i glamur.

Mentre, jo venero les teves pàgines,
les portades d’Alí Babà
que obren la muntanya màgica:
dotzenes de fotografies
extàtiques, plenes de vida i de fum.

Sancta sanctorum dels meus dies
per tafaneries, rumors i sospites,
jo sense tu què faria?
Però tu sense mi no hi series,
o sigui que guaita’m i recorda qui sóc.

Revista del cor amb cos de diva
o perfectes escenes d’amor maternal
en un entorn que regalima
harmonia i felicitat.

…I quan arriba l’estiu a la platja,
oh, rives que alimenta la sorra
tan daurada contra el blau del mar!
Neden les sirenes mentre són besades
pels seus apol•linis amants!

Després d’algunes setmanes,
quan el sol declina el seu zenit,
abandonen les aigües el cavaller i la dama,
per arrecerar-se a la llar de foc,
on les brases s’inflamen amb passió.

Aleshores és quan em torno una voyeur
sentimental i crítica,
contradictòria a més no poder.
Però, ai quina pena!
Les flors es poden marcir
a qualsevol moment,
fins i tot les del tàlem,
que abans sempre eren roses rugents.

Es tanca el cercle
i arriba la fi d’aquest conte,
però jo t’esperaré:
bella, trista estàtua de paper cuixé,
fins que trobis un altre príncep
d’apol•línia figura que t’acaroni
com a les fulles lliures el celobert.

Paper i fulles són germanes de fe;
unes expliquen històries als homes
i les altres xiuxiuegen al vent.

Cuando excitada y caliente

Cuando excitada y caliente
tú ronronees, leona,
yo acudiré vehemente,
lleno de testosterona,
a hundirte mi daga ardiente
siempre dulce y juguetona.
Tu cuerpo es jugo candente
y encandila mi neurona.
Tan solo espero impaciente
que te decidas, jamona.
Que sin ti queda pendiente
mi larga espada Tizona,
de otras guerras combatiente,
y entre todas campeona.
Sabiendo que estás al dente
no te hagas la remolona,
que por ti hago parapente
y aterrizo en Barcelona.

En mi refugio

En mi refugio tus uñas son
la terminación de mis dedos;
mis pechos, juguete de tus dientes;
y secuaces de tu saliva
son los poros de mi garganta
que rechina de deseo.
Como lengua de mar
invades mis dunas y mi puerto
con tu avasalladora ola
de besos y gemidos secretos.
Al compás de este barco
sin remos
hallo refugio ardiente
a golpes de yunque
contra martillo,
ahondando en las simas
de lo abisal.
Ya no temo a la pleamar,
ni siquiera en luna llena,
porque en vano busqué
su bendición o reproche
entre miríadas de estrellas.
Y si la absolutista luna
con su belleza de espejo
nos contempla en la fragua
interminable de la noche,
verá cómo nuestros cuerpos
son rumor de escarcha,
abrazo de ola,
espuma de sal,
un latido de de caracola.