Cara o creu
-tu o jo-
són petons que volen
ferits de mort.

Com la tarda,
bruta de pluja,
cauen les ombres
de la tardor.

Mentre
-jo, tu-
ens mirem als ulls,
foragitats per la por.

Ai, si es trobessin ara!
Només un raig
per entendre
que la llum s’ha fos.