Si pogués amagaria la lluna plena sota el meu coixí. Ella vetllaria el meu son i reflectiria la seva brillantor màgica dins els meus somnis. No caldria patir per l’espera, per l’enyor, per la insuficiència dels dies, prosaics i esbandits d’amor.

Si pudiera, ocultaría la luna llena bajo la almohada. Ella velaría mi sueño y reflejaría su brillo mágico en mis sueños. No tendría que sufrir la espera,  la añoranza,  la insuficiencia de los días, prosaicos y enjuagados de amor.