Eternitat / Eternidad

beso

La darrera lluna plena assaboreix el fred i la calamarsa, i esdevé flocs de neu per arribar-nos més endins. Vol guarir-se de la soledat i fer-se entenidora, bella i silent, arribant a les nostres mans. Mai, però, no la podrem posseir, perquè se’ns fondrà de seguida, com un rierol entre els dits. Copsar la seva bellesa durant un instant. Això és l’eternitat.

La postrera luna llena saborea el frío y el granizo, y se convierte en copos de nieve para llegarnos más adentro. Desea vencer su soledad y hacerse clara, bella y silente, llegar a nuestras manos. No obstante, nunca la podremos poseer porque se nos fundirá al momento, como un riachuelo entre los dedos. Alcanzar un instante de su belleza. Eso es la eternidad.